Visita virtual ‘Palau dels Marquesos de la Floresta’

La visita virtual del Palau consta d’una visió de la façana, del vestíbul o entrada, l’escalinata interior i la sala Joan Isant (antígament sala noble). El programa amb què s’ha realitzat aquesta visita virtual permet apropar-se o allunyar-se i, per tant, veure els monuments artístics, escultures i altres detalls que es troben a dins del Palau i que són força desconeguts per a molta gent. Així doncs es pot observar de ben a prop l’escut de Tàrrega que hi ha a la paret de l’escalinata, les escultures que hi ha al vestíbul o els diferents vitralls de colors que presideixen la sala Joan Isant.

El Palau a l’iPhone i a l’iPad

L’empresa Calidos, ha habilitat la visita per tal de poder -la veure a través dels dispositius de l’iPhone i iPad. Actualment existeixen molt poques aplicacions d’aquest tipus on es puguin veure panoràmiques en 360º. Aquests tipus de dipositius permeten a l’usuari moure’s amb els dits a través de la pantalla tàctil. Ampliar i reduir la imatge de manera fàcil i ràpida.

Vídeo integrat

Una de les novetats tecnologiques d’aquesta visita virtual és l’incorporació de vídeo a dins de la visita, concretament en una de les parets de la Sala noble ‘Joan Isant’ en que és pot veure una entrevista feta per TVE a l’Associació Alba de Tàrrega.

Veure visita virtual al PALAU DELS MARQUESOS DE LA FLORESTA de Tàrrega

IMG_5850
IMAG1476

Volem per sobre de Montserrat

Aquest principi de setembre de 2010 hem tingut l’encàrrec de sobrevolar  la muntanya de Montserrat amb helicòpter per tal de realizar una sèrie de fotografies i també vídeo en HD.

Les fotografies serviran per tenir catalogades i identificades totes les roques, pel que fa el vídeo, aquest serà estabilitzat via software posteriorment.

Panoràmica de la manifestació 10-J

Calidos  ha realitzat una fotografia panoràmica interactiva (amb àudio) de la manifestació “SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM” del proppassat dia 10 de juliol del 2010.

La foto està festa feta des de l’accés a la manifestació, en la confluència del carrer València amb Passeig de Gràcia.

Horta de Sant Joan – FOTOS

Col·lecció fotogràfica de les jornades a Horta de Sant Joan.

Fotos: Maria Giribet

Client: Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Què és una gigafoto?

Fa un parell de setmanes saltava la notícia a totes les portades de la premsa escrita, i també en els telenotícies dels principals medis de comunicació de tot l’Estat, que el Museo del Prado publicava, amb la col·laboració de Google, imatges de 14 obres mestres a una resolució enorme. Aquestes imatges permeten ser ‘explorades’ fins a un detall mai vist fins ara.

Cal explicar que a casa nostra fa ja dos anys, en aquest projecte de Patrimoni.cat, vam començar a produir imatges d’altíssima resolució que es poden mostrar en una pàgina web i ser visualitzades en un detall extrem.

La nostra història comença a mitjans de l’any 2006, quan vaig veure a Internet una imatge gegantina d’un fresc de Gaudenzio Ferrari, del 1513, que es troba a l’església de Santa Maria delle Grazie, a Varallo Sesia (Itàlia). La imatge era de 8,6 Gigapixels i es podia fer zoom sobre qualsevol detall d’una forma similar a la tècnica utilitzada pel GoogleMaps. Actualment la imatge ja no es troba a la web però els seus creadors, Hall9000, han realitzat altres treballs similars sobre pintura mural i arquitectura:HaltaDefinizione

Vaig estudiar a fons la tècnica i el desembre del 2006 vaig fer les primeres proves amb el mural ‘Resurrectio’ del pintor Josep Minguell, a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. El 9 de febrer del 2007 vaig composar una imatge de l’altar major del Santuari de Sant Ramon, a la Segarra, amb la tècnica ja depurada.

Es tracta de fer un ‘mosaic’ de fotos, amb un teleobjectiu, per després ajuntar-les amb un software, com els que s’utilitzen per les panoràmiques. Posteriorment es retoca de nivells la imatge resultant i es divideix en una munió de petits fragments (de 256 x 256 pix). Integrada en una pàgina web estàndard permet ser visualitzada, amb un visor creat amb Flash, de forma interactiva i a temps real pel usuari. La tècnica no és complexa però requereix una gran potència de processador i memòria per gestionar imatges tan i tan grans. Actualment els límits teòrics amb que es podria treballar són imatges de 300.000 x 300.000 pixels, equivalents a una imatge de 100 x 100 m en els que es podria veure en detall el cap d’una agulla i que el fitxer resultant ocuparia 250 GB. De fet, com em dit, és la tècnica que s’utilitza en el GoogleMaps.

Quan vam començar a planificar-ne la realització d’elements del patrimoni, encara no teníem nom per aquesta mena de fotos, va ser llavors quan Albert Sierra va inventar-se el terme ‘GIGAFOTOS’, realment molt encertat.

Al llarg d’aquests dos anys hem realitzat nombroses gigafotos del patrimoni, de pintura mural, retaules, escultures, arquitectura, paisatge, etc.

Alguns exemples:

Retaule d’advocació franciscana de Lluís Borrassà. Barcelona, entre el 1414 i el 1415
Pintura al tremp sobre fusta. 610 x 422 cm, provinent de l’antic convent de Santa Clara de Vic. Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 6.636 x 8.702 pixels




Monestir de Ripoll, Portada de Santa Maria, s. XII.
Dimensions de la imatge: 29.329 x 23.359 pixels
Nombre total de pixels: 685.096.111 (685 milions de pixels)
que ocupa 2GB (amb TIFF)
a la web fragmentada en 10.580 imatges





Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist de Bernat Saulet i col·laboradors Sant Joan de les Abadesses, entre el 1341 i el 1342 Alabastre. Vidre i restes de policromia. 292 x 192 x 20,5 cm Provinent de l’església de Sant Joan i Sant Pau. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Actualment al museu Episcopal de Vic.
Dimensions de la imatge: 8.705 x 12.957 pixels



Pintures renaixentistes, 1580
Església de Santa Maria, Arties (La Val d’Aran)
Dimensions de la imatge: 25.769 x 12.338 pixels
Judici Final, la Glòria i l’Infern

Hi han encara molts altres exemples que ens permeten apreciar i estudiar de forma detalladíssima les obres d’art del nostre patrimoni.


És fàcil deduir que aquesta tècnica s’anirà consolidant i ampliant a un nombre molt alt d’aplicacions, i es convertirà en una eina imprescindible d’estudi i divulgació.