Armari de les tres claus, Tortosa

Armari de les tres claus, Tortosa

Descripció: El Col·legi de Sant Doménec i Sant Jordi obté a mitjan segle XVI, el grau d'Universitat. Al segle XVII Felip IV la converteix en Universitat Reial. D’ençà de la plena autonomia de la ciutat de Tortosa que podríem situar l’any 1294, quan el rei Jaume II fa un concanvi amb els seus antics senyors ( templers i Montcada), es va desenvolupar l’organització municipal i amb ella la de l’institució arxivística. Aviat es va disposar, per a la salvaguarda de la documentació custodiada, d’un armari contenidor. En tenim constància de la construcció d’un el 1370, el qual va representar una peça clau per a la bona gestió documental de l’arxiu de la ciutat durant dos-cents anys.
Amb motiu, però, d’una reorganització durant el darrer quart del s. XVI, que va suposar l’elaboració d’un catàleg general, la institucionalització dels arxivers amb un jurament protocol·litzat, i la creació d’instruments de gestió i control documental, es va construir un nou armari, un armari que encara està avui dempeus i que presideix la nau central de l’espai sant Domènec. L’armari de l’arxiu de la ciutat de Tortosa data, segons apareix en una llegenda interior, del 1574. Consta de quatre cossos. Els dos del mig s’estructuren exclusivament en calaixos i els dos extrems alternen calaixos amb lleixes. Les quatre portes reforçades amb planxa estan pintades a l’interior. S’hi representa l’escut de la ciutat; l’Àngel Custodi, llavors patró, i la llegenda commemorativa inaugural.
Tot i la senzillesa de l’estructura, l’armari és considerat com un bon exemple del moble renaixentista i dels pocs armaris-arxiu existents d’aquella època. Les pintures interiors i les cartel·les originals policromades dels calaixos li donen encara un valor afegit més.
L’armari, per les seves característiques, tenia la categoria de caixa forta, d’aquí que, a més de la documentació, s’hi guardessin elements emblemàtics del govern de la ciutat, com els sacs on es practicaven les eleccions municipals (insaculacions), les claus simbòliques de la ciutat, les mesures cappatrons o les marques de la fusta. Amb els anys, una certa deixadesa va propiciar que objectes desproveïts de valor institucional, com ara pics, martells, perpals o aixades, també s’hi guardessin. Per a obrir-lo calia el manament del govern municipal o del Consell General i el consentiment dels tres prohoms responsables cadascun d’una clau dels tres panys de què disposa cada porta.
Originàriament l’armari era a la casa de la Ciutat , d’allí va passar el 1911 a l’exesglésia de sant Domènec, on és avui, però allí va sofrir tres reubicacions. En una d’aquestes, per a fer-lo encabir allà a on no podia, es va migpartir una de les portes, restituïda ja en la seva darrera ubicació.
A més d’altres intervencions, més o menys ortodoxes, l’armari va ser motiu d’una restauració entre el 2006-2008.
+info



Crèdits de la gigafoto: Direcció General del Patrimoni / calidos.cat / Josep Giribet

Data: 25 juny 2009

Gigafoto de: 20000 x 12000 pix



Equipament: Càmera CANON EOS 5D MarkII, òptica CANON EF 70-200 f/2.8 IS USM.

© CALIDOS,SCP | 2010