Enregistrat amb la Canon EOS 5D MarkII.
Editat amb el Final Cut Pro.

Veure la fotografia gigapixel:

http://calidos.com/cultura/barcelona/mnac/pantocrator/gigafoto/

Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist
autor: Bernat Saulet i col·laboradors

::Veure gigafoto::

És la tomba d’un dels reis més destacats de la Corona d’Aragó i ha restat intacta al llarg de 700 anys; tot un rècord. Es tracta del sepulcre de Pere II, dit el Gran, i enterrat al Reial Monestir de Santes Creus des de 1285. Una troballa excepcional i de rellevància internacional, ja que és una de les poques tombes de llinatge reial europeu que no ha estat exhumada i l’única no espoliada dels reis catalans.

Data: 1285

El Col.legi de Sant Doménec i Sant Jordi obté a mitjan segle XVI, el grau d’Universitat. Al segle XVII Felip IV la converteix en Universitat Reial.
D’ençà de la plena autonomia de  la ciutat de Tortosa que podríem situar l’any 1294, quan el rei Jaume II fa un concanvi amb els seus antics senyors ( templers i  Montcada), es va desenvolupar l’organització municipal  i amb ella la de l’institució arxivística.

Aviat es va disposar, per a la salvaguarda de la documentació custodiada,  d’un armari contenidor. En tenim constància de la construcció d’un  el 1370, el qual  va representar una peça clau per a la bona gestió documental de l’arxiu de la ciutat  durant dos-cents anys.

Amb  motiu, però, d’una reorganització durant el darrer quart del s. XVI, que va suposar  l’elaboració d’un catàleg general, la institucionalització dels arxivers amb un jurament protocol·litzat, i la creació d’instruments de gestió i control documental, es va construir un nou armari, un armari que encara està avui dempeus  i que presideix la nau  central de l’espai sant Domènec.

L’armari de l’arxiu de la ciutat de Tortosa data, segons apareix en una llegenda interior, del  1574. Consta de quatre cossos. Els dos del mig s’estructuren  exclusivament en  calaixos i els dos extrems alternen  calaixos amb lleixes. Les quatre  portes reforçades amb planxa estan pintades a l’interior. S’hi representa l’escut de la ciutat; l’Àngel Custodi, llavors patró, i la llegenda  commemorativa inaugural.

Tot i la senzillesa de l’estructura, l’armari és considerat com un bon exemple del moble renaixentista  i dels pocs armaris-arxiu existents d’aquella època. Les pintures interiors i les cartel·les originals policromades dels calaixos li donen encara un valor afegit més. 
L’armari, per les seves característiques,  tenia la categoria de caixa forta, d’aquí que, a més de la documentació, s’hi guardessin elements emblemàtics del govern de la ciutat, com els sacs on es practicaven les eleccions municipals (insaculacions), les claus simbòliques de la ciutat, les mesures cappatrons o les marques de la fusta. Amb els anys, una certa deixadesa va propiciar que objectes desproveïts de valor institucional, com ara pics, martells, perpals o aixades, també s’hi guardessin. Per a obrir-lo calia  el manament del govern municipal  o del Consell General  i el consentiment dels tres prohoms responsables cadascun d’una clau dels tres panys de   què disposa cada porta.

Originàriament  l’armari era a la casa de la Ciutat , d’allí va passar el 1911 a l’exesglésia de sant Domènec, on és avui, però allí va sofrir tres reubicacions. En una d’aquestes, per a fer-lo encabir allà a  on no podia, es va migpartir una de les portes, restituïda ja en la seva darrera ubicació.

A més d’altres intervencions, més o menys ortodoxes, l’armari va ser motiu d’una restauració  entre el  2006-2008.      

+info

Client: Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Veure la pàgina de patrimoni.gencat:

http://cultura.gencat.cat/patrimoni/la_vicaria_mnac/index.html